¿Ciudadanos europeos de segunda categoría?

Por: Estheiman Amaya

Ocurrió en la misma sede de la Unión Europea, la visita de un grupo de estudiantes de máster de la Universidad Autónoma de Barcelona a Bruselas sirvió de escenario a un hecho bochornoso de esos que nadie creería que pudiera ocurrir en el seno de una organización que se ufana de ser un fiel aliado en la lucha por la libertades individuales, la búsqueda de la igualdad y el respeto de los derechos humanos.

REFORMULAR  L’ESQUERRA O MORIR EN UN PAÍS DE PODEROSOS

 

 

En aquest país tenim molts partits d’esquerres i a més a més van creixent.

Molts moviments socials que s’han donat a conèixer últimament a conseqüència de la crisis com el moviment 15M, anti desnonament… són molts grups de gent que tenen mentalitat d’esquerres però no volen entrar en cap partit. Per lo tant són molts vots perduts de l’esquerra.

A més a més les diferents formacions d’esquerres com pot ser el PSC o bé ICV, són dos partits d’esquerres amb un projecte pràcticament molt unit, però a l’hora de les eleccions es presenten per separat.

“TODOS SOMOS IGUALES”

“Artículo 14: Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.”

Esto es el artículo 14 de la Constitución Española de 1978. ¿Pero es cierto? ¿Se cumple al 100%? Yo creo que no.

 

Hace un tiempo atrás conocíamos la noticia donde Iñaki Urdangarín, marido de la Infanta Cristina, se imputaba por fraude fiscal y se le abría una investigación. Unos meses más tarde, el juez pedía investigar también a su mujer, la Infanta Cristina. 

 

Pero, ¿por qué digo que no somos todos iguales ante la ley?

 

Hace unos días, en concreto el 7 de Mayo, conocíamos, a través de "El Periódico", la noticia en qué la Audiencia Provincial de Palma desimputaba a la hija del Rey del "caso Nóos".

 

Entonces, ¿todos somos iguales?

HEM DE CRIDAR L'ATENCIÓ

L'ex-famós padre Apeles en certa ocasió vaig sentir dir-li: "l'important és que parlin de tu; bé o malament, però que en parlin".

Em va semblar una estupedsa, però reflexionant te'n adones que té certa raó. Si no parlen de tu, no existeixes.

PARLEM-NE

Estem en un moment en què la societat se sent ben lluny dels polítics. Jo, que em sento com una veïna més del poble, o com una ciutadana d’una comunitat com Catalunya,  veig que els equips de Govern que hi ha actualment, no fan res per tirar endavant aquesta situació en la que ens trobem. Actualment, hi ha una crisi que afecta a moltíssimes persones, persones que s’han trobat al carrer amb nens petits, persones que han patit “DESHAUCIOS”, joves que no troben feina, majors de 50 anys que no tornaran a treballar mai més,... Però què fan els polítics? RES!!

Per això reivindico una paraula: PARLEM-NE! Si realment no són conscients de la situació que estem vivint, seiem a taula i parlem-ne. No ho vull dir de manera literal, però sortiu al carrer, escolteu a la gent, llegiu el diari, escolteu les notícies...

Lluiteu i treballeu per allò que realment preocupa a la gent, si us plau.

OLVIDAMOS LOS INICIOS

Hoy en día, solo nos preocupamos de aquello más insignificante. Le dedicamos tiempo a aquello que no preocupa a los ciudadanos y ni siquiera a los propios votantes ni militantes.

Los temas actuales son:

La independencia de Catalunya: Hace unos meses se llevaba a votar el sí o no de la consulta sobre la independencia de Catalunya. Yo no creo que se deba perder el tiempo en eso cuando en realidad hay gente que lo pasa mal para poder llegar a final de mes.

Unos meses anteriores Convergencia convocaba unas elecciones anticipadas porque se dejó llevar por la respuesta de Catalunya ante la manifestación del 11-S, pero no sólo malinterpretó esa respuesta sino que además casi se juega la presidencia perdiendo 11 diputados en esa elecciones que convocó el señor Mas.

Los casos de corrupción: Sin ir más lejos, nuestro compañero alcalde de Sabadell fue acusado por corrupción en la construcción del Ikea de Sabadell. Como ya sabemos. Todo esto hacen manchar a los políticos y a la política en general. Porque no sólo afecta a los Socialista… Yo antes de mirar el ombligo de otro, miro el mio. Así que ahora puedo hacer referencia a los sobres de Bárcenas, a las cuentas de Suiza de la familia Pujol, … Todos estos casos de corrupción hacen que la política entre en una crisis en la que nos encontramos actualmente.

PERO, ¿Y LO QUE REALMENTE IMPORTA? Yo creo que hemos olvidado aquello por lo que fue creado nuestro partido y por lo que luchamos. Aquello por lo que nuestros votantes nos brindan su confianza y esperan de nosotros.

LAS REGLAS DE COMPROMISO

 Entre los políticos y los ciudadanos hay una barrera, hay dos mundos, unos que viven en la realidad y otros que viven en la fantasía.

Los políticos creen que la democracia trata en votar cada cuatro años, y el resto del tiempo, los votantes se van a otro mundo.

En el mundo de los políticos sobra el tiempo, así que tienen tiempo para discutir, para dedicarlos en cosas menos irrelevantes, para especular sobre las próximas elecciones, ellos viven en un mundo dónde el tiempo no vale oro. No hay prisa para nada.

Es un mundo perfecto, se levantan por la mañana a la hora que quieren y sin apenas trabajar tienen un buen sueldo a final de mes. El mundo dónde todo quedaríamos vivir. No hay crisis, hay sanidad (privada, pero con su sueldo lo pagan y ya está), hay educación (privada también). Todo son coches de lujo, casas grandes,… También van a la peluquería cada día, comer y cenan cada día de restaurante,…

En cambio, los ciudadanos, pobrecillos, viven en un mundo donde solo hay preocupaciones, la sanidad y la educación casi ni existe. El dinero, que cuesta tanto ganarlo, se va volando,…

NO HI HA DINERS, RETALLADES…REVOLUCIÓ

Ens estem acostumant a escoltar molt aquestes costums de la dreta, però, es veritat?

La veritat es que els ingressos tant a les famílies com a les administracions publiques han baixat molt a causa d’aquesta crisis. Però i els mes poderosos? I els bancs que ens han portat a aquesta situació?

Doncs els mes poderosos cada dia ho son mes aquesta gent intocable que sembla que es tingui por de demana’ls-hi un esforç a ells mentre la gent treballadora va perden prestacions socials, la seva vivenda… Però el que de ven segur sortirà als llibres d’història d’aquí uns anys es que els que ens van posar en aquest forat on no es veu la llum de l’horitzó reben diners públics per recuperar part dels beneficis que han deixat de guanyar, si si, “part” ja que ells continuen tenint beneficis.

TENDENCIES MERCAT LABORAL

Des del final dels segle XX els canvis en la societat laboral han estat molt intensos i profunds. Fins aleshores, treballar suposava formar part d’una empresa gairebé tota la vida, en un lloc de treball i amb un contracte fix, amb un horari regular i un conveni col·lectiu que cada any millorava les condicions laborals, però actualment no és així.

Les tendències del mercat de treball, cada dia són i seran més nombroses les feines que experimentin canvis en la seva activitat laboral provocats per les noves tecnologies, la mobilitat geogràfica, les noves demandes de les persones usuàries..., fets que comportaran que els llocs de treball permanents o fixos siguin cada vegada menys i en canvi els temporals seran més habituals.
 

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

Cada dia és fa més imprescindible encarar certs problemes de salut de la nostra societat des d'un enfocament que ens permeti una perspectiva nova a antics problemes, com per exemple la necessitat de suprimir les barreres arquitectòniques.

Barreres arquitectòniques són, qualsevol trava, obstacle o impediment que dificulti o impedeixi a persones amb mobilitat reduïda per realitzar la seva vida quotidiana, limitant amb això les seves possibilitats laborals, socials, culturals esportives, etc.

En el nostre entorn, viuen, o intenten viure, centenars de persones amb disminucions físiques, amb malalties, amb grans impediments o barreres que limiten les seves possibilitats i anul·len els seus drets al treball, a la diversió, a la cultura, discapacitats als quals “sense adonar-nos” els neguem la possibilitat de portar una vida "normal" a la qual tenen dret.

DENÚNCIA - REFLEXIÓ - ACCIÓ

El moment crític que vivim pot portar-nos a perdre drets i llibertats sense haver aconseguit tampoc les millores socials que necessitem. Com a ciutadans, hauríem de superar les pors i exigir una Democràcia real. Amb quines eines ho podem fer ?

Denúncia : Hem de denunciar públicament els excessos que s'estan cometent contra la llibertat i la igualtat de les persones, i hem de treballar perquè el poble sigui conscient de què posseeix la sobirania popular i que reclami aquesta sobirania. Cal exigir que aquest poble accedeixi a una educació digna que permeti que els ciutadans tinguin prou criteri i informació per mantenir-se interessats en els afers que ens afecten a tots, en comptes de cedir tristament els seus drets als polítics de torn que a més no segueixen les directrius pactades i no tenen -en molts casos- vocació sobirana popular ni treballen per millorar la condició d'aquest poble, sinó només un ànim de lucrar-se a nivell particular i econòmic.

JOCS EXTREMS

Aquest cap de setmana s'ha disputat, com sabeu, els X games a Barcelona, els " jocs olímpics" dels exports extrems. A mi m'agraden, però a un dels meus fills li encanten, així que no vaig tenir més remei que aconseguir una entrada. 

Desprès de pensar-ho bé i de rebuscar, sense èxit, en trobar una entrada en bon lloc a un bon preu, és a dir, gratis, vaig haver de pagar una entrada al costat de tribuna....de les més cares de l'espectacle del Sant Jordi. L'ocasió ho valia.

VE PUJADA. T'HI APUNTES?

Mai m'hagués pensat que arribaria a tenir una amant. Una amant per la que sóc capaç de fer-li el salt a la parella, a la família, als amics. 

La meva amant no parla, no es queixa, no diu res. Però va per allà on jo vull i em fa gaudir fins als límits que el meu físic em permet.

Sempre em pregunten si en te moltes, ja m'enteneu, i jo sempre responc que si en té més de dues em fa fàstic, però jo, a l'igual que la Trinca, em descontrolen les neurones, així que vaig triar-la amb dues ben grosses.

EL PODER DEL POBLE, PEL POBLE I PER AL POBLE

Aquestes deu paraules defineixen el que és la democràcia.
 

El terme Democràcia (demos=poble i kratós=govern/poder) és un concepte que es va començar a utilitzar a Atenes el segle V a.c.

Democràcia consisteix en la lliure elecció d’un govern representatiu de la majoria, respectuós amb el dret de tothom a viure en harmonia amb les seves creences i els seus interessos.



El diari The Economist va realitzar un mapa el 2010 on classificava Espanya com un país de democràcia plena. Entenent que una democràcia determina una convivència ordenada política i socialment, respectant la dignitat humana, la llibertat i els drets de tots i cada un dels seus membres, aquesta classificació feta pel diari crec que no és adequada a la realitat actual, només tres anys després.

Una democràcia real ha de garantir la sobirania popular, la llibertat i la igualtat.

SER O NO SER

A part de ser el dilema de Hamlet, és també el títol d'una pel·lícula de Ernst Lubitsch; però en aquest cas no faré referència a cap d'aquestes dues obres, sinó a un altre matís de la frase.

Ser o no ser : Ser progressista o no ser progressista.

Tal com són les coses tot sembla que vagi dirigit cap a una societat on el ser progressista sigui lluitar contra corrent, però no contra el corrent del carrer, sinó contra corrent dels anomenats mercats.