Cada dia laboral m’aixeco per anar a
la feina, sort que jo en tinc, compleixo amb la meva jornada de treball i me’n
torno a casa, a fer les feines domèstiques: nens, neteja, comprar productes de
primera necessitat.
Gràcies al sou que puntualment em
paguen, almenys fins ara, puc pagar el deute que tinc amb el Banc, per poder
viure en un pis simple i vell, pagar les despesses de subministrament, el
menjar...i poca cosa més.
Creu-ho els dits demanant no tenir una
avaria greu al pis o al cotxe, perquè no sé si podria pagar-la.
Temps enrere vivia molt millor que
ara; tenia un sou i podia optar a tenir-ne un de millor; la meva parella es
trobava en la mateixa situació, germans i amics també. Avui la meva parella no
treballa, els meus amics que conserven la feina ho fan amb la por de que en
qualsevol moment se’ls pot acabar, encara que l’empresa vagi bé.
Així, doncs, la majoria de tots
nosaltres, el gran gruix de la població, treballa per poder subsistir...i poca
cosa més. A això se li deia, i s’hauria de dir, esclavitud.
L'esclavitud, esclavisme o esclavatge és la condició que implica el control
d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o
d'altres formes de coacció. L'esclavitud s'ha utilitzat com a força de
treball o bé com a mercaderia. La forma d'esclavitud que implica la propietat
legal de les persones actualment està prohibida en tots els països del món.
En la societat romana els esclaus
feien tot tipus de feines, des de les més qualificades -metge,preceptor, administrador, gladiador, enginyer,
arquitecte - fins a les que eren menys ben considerades -miner, llaurador, peó
d'obra. Òbviament la preparació i el preu dels esclaus variava molt i també les
condicions de vida dels uns i dels altres era molt diferent: des del luxe en
què vivien uns pocs fins a les condicions infrahumanes que patien els miners.
Els esclaus domèstics vivien en habitacions (cubicula) separades de l'àrea dels amos, els rurals
vivien en cubicula de les uillae o de vegades encadenats en cel·les
col·lectives (ergastula). En moltes feines, com les obres públiques,
esclaus i homes lliures treballaven colze amb colze.
Un
esclau treballava pràcticament tota la seva vida, des del moment que, encara
infant, podia fer les feines més senzilles (pastors, artesania) fins a la
vellesa. Alguns esclaus ascendien en la jerarquia fins a llocs de gran
responsabilitat, fins i tot en un alt càrrec de l'administració imperial.
Podien gestionar una finca o una empresa important, atès que molts senadors, a qui la llei prohibia dedicar-se al comerç o a la banca,
utilitzaven en aquests negocis intermediaris que solien ser esclaus o lliberts,
atès que els podien tenir més controlats. D'aquesta manera una minoria
d'esclaus o de lliberts tenien paradoxalment més possibiltats d'enriquir-se que
la majoria de ciutadans lliures de condició humil.
La
mateixa diversitat de situacions i orígens nacionals que es donaven entre els
esclaus els impedien veure's a si mateixos com una classe amb interessos
homogenis. En conseqüència la resistència dels esclaus rarament es traduïa
en revoltes.
Potser
ja va sent hora que ens rebel·lem contra aquest crim.
Eduard Viñas,
