OPORTUNITATS

De jove jo volia ser, com molts dels joves, un esportiste professional. Vaig estar a punt d’aconseguir-ho, però una lessió va aparcar el meu somni per sempre.

Vaig caure i amb mi va caure tot un món que mai tornaria; però vaig aixecar-me i continuar. Vaig continuar els meus estudis de Biologia, i vaig intentar forjar-me un futur.

Veient que les sortides professionals derivades dels meus estudis eren limitades vaig pensar que el millor seria que algú m’il·luminès el camí, així que vaig decidir implicar-me en el negoci familiar de ple: venda de llums.

Junt amb els meus germans ens vem posar al capdavant del negoci que havia permès als nostres pares veurens crèixer. Tot anava perfecte, així que vem decidir ampliar el negoci obrint un altre punt de venda en un altra ciutat, i la intenció era anar ampliant els punts de venda fins formar un “imperi”.

Esclata la crisi i tot começa a trontollar. Allò pel qual somiava  tenia data de caducitat.

Vaig tornar a caure i hem vaig haver de tornar a aixecar.

Desprès de tombs per la vida i de diferents feines de subsistència vaig entrar a formar part de la funció pública.

Senyors, havia tocat el cel: per primer cop a la meva vida tenia una feina que em permetia tenir tardes lliures i caps de setmana que començaven divendres a la tarda. Al mes de nomenar-me funcionari de carrera un senyor decideix abaixar-me el sou....

Aquesta feina em va obrir les portes a conèixer un món al que sempre li havia donat l’esquena, i mica en mica m’he introduit en ell. El fet de que alguns volen que avacem cap una societat on només els rics tindran oportunitats m’hi ha avocat de cop.

Jo he tingut l’oportunitat de decidir què fer amb la meva vida.

He tingut l’oportunitat de dedicar-me a l’esport, l’oportunitat de tenir uns estudis, l’oportunitat de tenir una feina digna, l’oportunitat de compartir i disfrutar amb els amics, l’oportunitat de començar una familia, l’oportunitat de caure i tornar-me a aixecar, l’oportunitat de ser com tothom.

I ara em pregunto si els meus fills, i els vostres, podran crèixer tenint les mateixes oportunitats que nosaltres hem tingut. La resposta ha de ser sí.

Podem classificar diferents tipus d’homes i dones:

·       Uns passen per la vida sense adonar-se’n del que succeeix al seu voltant

·       Altres veuen com les coses passen i no fan res

·       I, finalmet, hi ha els que fan que les coses passin.

No podem permetre que ens privin les oportunitats. Fem que les coses passin i donem oportunitats a tothom.

Eduard Viñas